Informació General
 L'idioma Búlgar pertany a la família de llengües Eslaves. Avui en dia les llengües eslaves son parlades per mes de 250 milions de persones a l'Europa central i del est, a casi tota la península Balcànica a al nord d'Àsia. Les llengües eslaves modernes estan dividides en tres branques:
La branca eslava del est que inclou el Rus, l'Ucraïnès i el Bielorús;
La branca eslava del Sud que inclou el: El Búlgar i el grup del oest serbo-croata i Eslovè;
La branca eslava de l'Oest que inclou el: Txec, Eslovac i el Servi.
El Búlgar també es membre de la gran família de llengües indoeuropees que inclou les llengües Romàniques (Català, Castella, Italià ..), Les llengües germàniques (Alemany, Angles, Suís, Noruec...), i d'altres com el Grec, l'Albanès, l'Armeni, el Sànscrit, el Persa i d'altres.
Algunes de les llengües Eslaves ( con el Txec, l'Eslovac...) s'escriuen amb caràcters llatins i les persones que els utilitzen majoritàriament son de religió catòlica romana. Altres llengües com el Búlgar, el Rus, l'Ucraïnès i el Bielorús utilitzen variacions del alfabet Cirílic. (El Serbo-croat es anomenat Servi quan es escrit amb el alfabet Cirílic i Croat quant s'escriu amb caràcter llatins, està lligat a la vegada amb la religió: els Servis son majoritàriament Cristians Ortodoxes i els Croats son majoritàriament Cristians Catòlics).
INDEX
Historia i desenvolupament de la llengua Búlgara.
Totes les llengües Eslaves incloent el Búlgar, son dialectes d'un llenguatge Eslau comú, parlat fa milers d'anys. Desprès de la gran migració dels Eslaus, aquesta llengua comú es va anar desintegrant i es van començar a créixer les llengües eslaves modernes.
El desenvolupament del Búlgar va començar al segle XIX i es divideix en tres períodes: Vell, medieval i Modern. El període del Búlgar Vell compren el segle IX fins al Segle XII que es el temps en que els Búlgars van ser els primers dels Eslaus en d'adoptar el Cristianisme i l'alfabet Cirílic. L'invent de l'alfabet Cirílic es atribuït tradicionalment als Sants Ciril i Metodi, missioners Bizantins, que es van proposar de traduir el Nou Testament a la llengua comú dels països eslaus.
Com que St. Ciril i Metodi eren de Tessalònica, van triar el dialecte de les tribus d'a quella zona per crear el nou alfabet. Aquest llenguatge escrit es conegut per Búlgar Vell, Eslau Vell o Eslau eclesiàstic Vell ja que es va utilitzar a les Esglésies Eslaves Ortodoxes. Fins ben entrada l'edat mitja El Búlgar Vell va ser utilitzat en el llenguatge de la literatura esglesiastica i en els documents oficial i diplomàtics.
El Búlgar medieval compren del Segle XII fins al Segle XIV.
El període del Búlgar Modern comença al segle XV, però el llenguatge literari modern va començar al segle XIX i es el que el fa diferenciar del Búlgar Vell. El Búlgar Modern te dos dialectes principals, el de l'est i el de l'Oest que a la seva vegada es subdivideixen en Nord i Sud. El llenguatge literari modern es basa principalment en els dialectes del Nord.
. INDEX
Alfabet Búlgar
El poble Búlgar va ser el primer en utilitzar l'alfabet Cirílic desprès de la seva creació L'invent de l'alfabet Cirílic es atribuït tradicionalment als Sants Ciril i Metodi, missioners Bizantins, que es van proposar de traduir el Nou Testament a la llengua comú dels països eslaus. Realment els dos germans van crear el alfabet Glagolitic, va ser el seu deixeble Sant Climent, Arquebisbe de la ciutat de Ohrid que va inventar l'alfabet Cirílic senzill i el va anomenar així en honor al seu mestre. L'alfabet Cirílic al igual que el llatí, prové del grec, afegint-li els caràcters necessaris per reproduir els sons que no tenien corresponent amb el Grec. Des de Bulgària, que a ser el centre cultural a l'època medieval de les nacions eslaves, l'alfabet Cirílic es va estendre per els països veïns com Servia i a partir d'aquí amb els altres països Eslaus del est com els Russos, els Ukaïnians i el Bielorusos. L'alfabet Cirílic en les seves diferents varietats es utilitzat en els idiomes Rus, Servi, Ucraïna, Bielorús i Búlgar però no en Polonès, Txec, Eslovac o Eslovè que utilitzen caràcters llatins.
L'alfabet Cirílic original contenia 44 lletres per 44 sons. Al segle XIX amb el Búlgar modern es van perdre tota una sèrie de sons i al reformar l'alfabet, es va reduir el nomb re de signes de 44 a 32. Aquest alfabet es va utilitzar fins a la reforma ortogràfica de 1945. Desprès de 1945 l'alfabet va contenir les mateixes lletres excepte dos. Actualment l'alfabet Cirílic Búlgar conte 30 Lletres.
Casi totes els caràcters de l'alfabet Búlgar tenen específicament un so i només aquell. Tres caràcters s'utilitzen per una combinació de sons i hi ha dos sons que no tenen caràcter i que per pronunciar-los s'ha d'utilitzar una combinació de lletres..
INDEX
Ortografía
Les normes ortogràfiques del Búlgar estan composades d'una mescla entre principis etimològic i fonètics. Generalment, la majoria de paraules s'escriuen fonèticament, es a dir que s'escriuen igual que es pronuncien i s'escolten. A vegades, algunes paraules s'escriuen etimològicament, es a dir que son una mica diferent que com es pronuncien o s'escolten. La principal raó de la escriptura etimològica es voler indicar clarament quina es l'arrel d'on prové el mon. La segona raó per la escriptura no fonètica es que algunes paraules s'escriuen com es pronunciaven segles enrera. La manera de pronunciar-les ha canviat però la tradició ha conservat la manera d'escriure original.
El misteri del alfabet Cirílic
Intentant demostrar les excel·lències de l'escriptura eslava per sobre de l'alfabet grec, l'autor de Búlgar antic, Chernorizetz Hrabar, explicava que mentre que a Bizanci només uns pocs estudiosos sabien qui eren els creadors del seu alfabet, a Bulgària a totes les escoles, els nens sabien que l'origen de les seves lletres havia estat concebut per el filòsof Constantí, mes conegut per el seu nom religiós Ciril, que va adoptar quant estava a punt de morir.
Possiblement a finals del segle IX i principis del X, època en que Chernorizetz Hrabar va escriure aquestes paraules, tot el que concernia a l'origen de l'alfabet eslau estava molt clar. Però en el transcurs d'aquest dos últims segles, molts estudiosos de tot el mon han desenvolupat varies teories sobre aquest tema, aconseguint finalment que les dubtes sobre aquest tema, siguin superiors a allò que realment es coneix.
Actualment es discuteix si el alfabet i les primeres traduccions de llibres litúrgics van ser realment fets per Constanti-Ciril, el filòsof (sobre 827-869). Paradoxalment, en aquell temps, durant un curt període de temps dos alfabets, el Glagolitic i el Cirílic, es van crear i respectivament reemplaçats i molts estudiosos no es posen d'acord sobre quin d'ells va ser creat per Ciril.
El segon alfabet anomenat es el que s'utilitza actualment per Búlgars, Servis, Montenegrins, Russos, Ucrainians, Bielorussos, i molts pobles no eslaus que van formar part de la Unió Soviètica. No hi ha cap dubte de que tan els sons com la pronunciació estan basades en l'alfabet Grec. Es creu que tota aquesta feina va ser feta per Climent d'Ohrid, el mes gran deixeble de Ciril i que en honor al seu mestre, va posar el seu om al alfabet que va inventar: L'alfabet Cirílic.
La major part dels estudiosos creuen que Ciril va ser l'autor de l'alfabet Glagolitic. Aquest alfabet es conegut per els seus gràfics elaborats i exòtics. Es per aquesta raó que existeixen un gran nombre de hipòtesis sobre la  connexió del Glagolitic amb diferents sistemes d'escriptura, des de les runes Eslaves fins al Sànscrit.
L'alfabet Cirílic va desplaçar completa i ràpidament l'alfabet Glagolitic a l'est de Bulgària i sobretot a la seva capital, Preslav. Al Oest de Bulgària, a la regió d'Ohrid, el Glagolitic es va estendre mes i va ser utilitzat durant mes temps, Al llarg de la costa Adriàtica de Croacia, va ser utilitzat fins al segle XIX en forma criptogràfica en certs monestirs.
La forma d'escriptura de les lletres tant de l'alfabet Cirílic com Glagolitic no ha variat amb el pas dels anys. Des del segle X s'han creat varis tipus d'escriptura depenent de la necessitat per la que s'havien d'utilitzar, entre ells podríem anomenar els següents: ustav, polu-ustav, l'escriptura del prest Gerasim, que estava fortament influenciada per les lletres minúscules gregues...
Els manuscrits i les lletres capitals
Avanç de l'invent de la impremta de Gutenberg, els llibres eren manuscrits, es a dit copiats a ma, un per un. Al mon Ortodox, la copia de llibres manuscrits ha arribat fins a ls nostres dies. Inclòs encara en certs monestirs, les pregaries es transcriuen i es recopilen els kondakars. Dintre del ritme monòton de les columnes, els copistes posaven especial atenció als nous paràgrafs i a la seva ornamentació per que el resultat fos que les lletres capitals o Inicials tinguessin una forma estètica unida amb el text. Es per aquest motiu que la lletra inicial era un element important dintre dels llibres medievals Búlgars. Per colorar-les utilitzaven els colors blau, daurat o platejat. Les inicials eren molt mes grans i elaborades que la resta, per poder servir de punt de referència durant les litúrgies o per qualsevol que recés en privat. La construcció de la lletra solia ser d'ornamentació vegetal, geomètrica, enllaçada, amb formes d'animals o de persones.
Les inicials en que les palmeres o els elements vegetals era el principal motiu son majoritàries, i estan realitzades en l'estil floral Bizantí, característic dels manuscrits grecs o eslaus.
 La composició dels manuscrits era molt perfeccionada. Influenciada per els elements decoratius dels manuscrits Bizantins i modificant els dissenys dels llibres eslaus, en els segles XIII i XIV dos estils marcaven l'estil de les decoracions que precedien als blocs de text. La primera eren les lletres inicials ornamentades; desprès els colofons, que marcaven el final del text. Les il·lustracions apareixien en el Codis Reials, en el Salm Tomic de 1360, L'Evangeli de Londres de 1356, La Crònica de Manasses, 1344-45, El Salm Servi de Munic de finals dels segle IV, El Salm Kievan de 1.397. Els títols estaven dissenyats per lletres ornamentals separades colorades en vermell, blau i verd o també en daurat.
Els Set Sants: Sant Ciril i Sant Metodi
Dintre de la Historia de les lletres eslaves 7 noms van destacar per sobre de tot, la dels mestres Ciril i Metodi i els seus 5 deixebles.
Constantí (827-869), filòsof i mes conegut per el seu nom religiós que va adoptar poc avanç de la seva mort, Ciril, va ser el traductor de les sagrades escriptures des del grec a l'eslau, ingeniant-se un nou alfabet, com s'ha explicat anteriorment.
 Constantí-Ciril va néixer a Salònica, l'actual Tesalònica a Grècia, fill de Leo, home d'origen Noble i dignatari dels estrategs de Salònica. L'any 862 ell i el seu germà Metodi van ser enviats per l'emperador Bizantí Michael III per ajudar en la conversió dels eslaus de l'Oest al cristianisme i a que poguessin realitzar les misses en el seu idioma nadiu.
Això va ser requerit per Rostislav, Príncep de la Gran Moravia, que s'estenia per les actuals terres de la República Txeca, Eslovaquia, part d'Eslovenia i part d'Hongria, habitades en aquella època per població eslava.
Sense dubtar-ho, els dos germans bons coneixedors del antic idioma Búlgar van crear un nou alfabet i van realitzar les traduccions des del Grec. L'emperador els va dir: « Vosaltres sou Salònics i com tots els salònics parleu un eslau pur».
Ciril era encarregat per la cort imperial de Constantinopla en importants missions amb els Sarraïns i els Hasars.
 El seu germà Metodi (815-885) era el Pare Superior del Monestir de Polychron a Vitinia, a l'Àsia Menor, on els dos germans van realitzar les primeres traduccions dels principal llibres litúrgics des del Grec a l'Eslau.
Tan les grafies com l'any exacte en el que es va crear el nou alfabet, han quedat en l'obscuritat.
Desprès d'això, Ciril, Metodi i el seus deixebles, van començar la seva missió a Moravia cap a l'any 863. Rebuts amb els braços oberts per el Príncep Local, es van dedicar a l'ensenyança de les divines ensenyances en llengua Eslava. Naturalment això no va agradar als catòlics, principalment als d'origen germànic, que volien incorporar a aquelles terres a les ja catòliques, provocant així malestar i aconseguint fer fracassar l'intent dels Ortodoxes. Havent fracassat amb l'intent, els dos germans van tornar a Constantinopla. Des d'aquí van ser enviats a una nova missió, portar les relíquies de Sant Climent I, Papa de Roma des de Constantinopla dins a roma, passant per Venècia. En aquest viatge, Ciril va convèncer al Papa Adrià II, que, com a llengua esglesiastica, l'eslau era tan adequat com el Grec, el Llatí o l'Hebreu, un fet que va ser revolucionari en el context de l'Europa d'aquella època.
Desafortunadament, durant la seva estança a Roma, Ciril va morir (869). La seva tomba a la basílica de «Sant Climent» ha estat conservada fins als nostres dies i es un lloc de veneració per a molts Búlgars.
Metodi, consagrat arquebisbe per el Papa de Roma, va tornar amb els seus deixebles a la Gran Moravia, per continua la seva missió fallida poc avanç. Va sobreviure al seu germà 16 anys, i va continuar durant aquest temps intentant acomplir la seva missió, que cada cop era mes difícil degut a les intrigues dels clergues germànics.
Tot seguit a la seva mort, l'any 885, els seus seguidors van ser perseguits, arrestats i torturats i finalment van ser expulsats del país. A partir d'aquell moment a la gran Moravia la litúrgia i l'escriptura eslava van ser gradualment substituïdes per el Llatí.
L'any 886, els deixebles dels dos germans que havien sobreviscut, van ser rebuts amb honors a Bulgària per el Príncep Boris I. De la mateixa manera que a la Gran Moravia, Metodi i els seus deixebles van fallar, a Bulgària l'escriptura, la llengua i la litúrgia eslava, van desenvolupar-se ràpidament i es van estendre al països veïns com Servia, Croacia, Kievan Rússia, Lituania, Wallachia, Moldavia, etc. En si es curiós que els fets que van ocórrer en aquelles dades, van marcar les línies frontereres entre l'est i l'oest, línies de religió i política que han arribat fins als nostres dies.
Els deixebles
 Avui en dia coneixem els noms dels 5 deixebles de Ciril i Metodi. Els deixebles eren Climent Ohridski (de Ohrid), Naoum, Angelarius, Gorazd i Sava.
Sobre el que es coneixen menys dades es sobre Sant Sava. El seu nom es mencionat només en les Homilies de Sant Climent Ohridski, i al Sinodic del Tsar Boril de 1216, on Sant Sava es anomenat i situat al costat dels altres deixebles dels Germans de Salònica, Ciril i Metodi.
Es suposa que Sant Gorazd va néixer en una família aristòcrata de les terres que avui en dia formen Eslovaquia. L'any 885 l'arquebisbe Metodi, en el seu llit de mort, el va anomenar el seu successor, convertint-se així en arquebisbe durant un temps. Existeixen algunes dades sobre la presencia i treball de Gorazd a les rodalies de Cracòvia (Polònia) on s'ha trobat un calendari religiós del segle XIV on se l'incloïa com a Sant en el dia 17 de Juliol. Curiosament a Eslovaquia escara es celebra la seva festivitat el dia 17 de Juliol, i es considerat per els Eslovacs com el seu primer sant.
Les persecucions i inquisicions realitzades per els clergues germànics, van obligar als altres tres sant a refugiar-se a Bulgària, on ells «somiaven, desitjaven i esperaven trobar la pau». El Governador Búlgar de Belgrad (avui en dia Capital Servia) els va aconsellar per que anessin a trobar el sobirà Tsar Boris I, que coneixen la seva historia y la seva col·laboració amb Ciril y Metodi tant a les traduccions com a la seva missió a la Gran Moravia, els va animar a que continuessin la seva labor amb els llibres litúrgics y l'educació Climent i Naoum se sap que eren Búlgars i de Angelarius es considera Búlgar amb un alt grau de certesa.
El destí de Sant Angelarius no el va permetre de participar gaire dels treballs realitzats a la cort de Boris I ja que les persecucions que va patir a la Gran Moravia, el van deixar mal ferit i va morir prematurament l'any 886.
Sant Climent (838-916) va ser el mes gran deixeble de Ciril i Metodi. D'acord amb la seva hagiologia, ells va treballar amb ells en la traducció de la Bíblia i d'altres texts litúrgics.
Poc desprès del seu retorn a Bulgària des de Moravia l'any 886-887, el Príncep Boris el va enviar a la regió d'Ohrid (actual Macedònia). Allà, va batejar a les criatures, va escriure lectures i sermons, va ensenyar als nadius a cultivar els seus jardins, curava els maleta, va construir esglésies i monestirs i durant 7 anys va educar a mes de 3.500 nens en la lectura i l'escriptura.
L'any 893 va ser anomenat Bisbe d'Ohrid. Va escriure mes de 63 obres i 26 homilies, nombrosos texts hinologics, sermons, etc... Segons el seu hagiògraf, l'arquebisbe Theophilactus, St. Climent d'Ohrid "va inventar-se una altre manera de representar les lletres, mes clares que les que havia inventat Ciril". Aquesta declaració es la que utilitzen els estudiosos per declarar a St. Clement el genuí autor de l'alfabet Cirílic i atribuir l'alfabet Glagolitic al seu mestre St. Ciril.
La plaça vacant deixada per Sant Climent al marxar a Ohrid, va ser ocupada per Sant Naoum. Desprès de 7 anys a Preslav, va ser enviat en una missió similar a la de Sant Climent a Macedònia. El nom de Naoum sempre es relaciona amb el floreixement d'una gran escola literària a la capital Búlgara. Va viure a Macedònia fins a la seva mort l'any 910, 6 anys avanç de la mort de Sant Climent. Les Relíquies de l'il·lustre bisbe estan conservades en un monestir de la ciutat de Ber, Grècia.
La memòria de l'activitat apostòlica de St. Climent i St. Naoum es encara viva las voltants de la ciutat d'Ohrid. Esglésies, monestirs i altres obres recorden, al igual que les llegendes i contes, els seus actes nobles i sincers. Encara avui en dia els noms de Climent i de Naoum son el móns cristians preferits de la població de la zona.
Durant mes de XI segles s'han venerat les feines de Climent, Naoum, Angelarius, Gorazd i Sava. Cadascun d'ells tenen el seu dia de festivitat dintre de la tradició de l'església Búlgara. A mes hi ha un dia, concretament el 27 de Juliol, en la que son honorats aquest cinc homes juntament amb els seus mestres Ciril i Metodi. Aquest dia en el que es fan molts festivals es anomenat el «Dia del Set Sants»o Sveti Sedmochislenitzi. A l'església del mateix nom a Sofia, es troba una part de la ma de Sant Climent venerada com a relíquia.
INDEX
Paraules Bàsiques = Osnovni dumi
*SI = Da
*No = Ne
*Gràcies = Blagodarya
*Moltes gràcies = Blagoyarda vi mnogo
*De res = Molya
*Si us plau = Ako obichate
*Disculpi'm = Izvinete / Izviniavaite
*Hola = Zdravei / Zdrasti
*Adéu = Dovijdane / Sbogom
*Fins desprès = Doskoro / Chiao
*Bon dia = Dobrutro
*Bona Tarda = Dobar den
*Bon vespre = Dobar vecher
*Bona nit = Leka nosht
*No ho entenc = Ne razbiram
*Com es diu això en Búlgar? = Kak shte kajesh tova na balgarshi?
*Vostè parla espanyol ? = Govosrish li spanski ?
*Vostè parla francès ? = Govosrish li frenski ?
*Jo = Az
*Nosaltres = Nie
*Tu = Ti
*Vostè / Vostès = Vie
*Ells / Elles = Te
*Com es diu vostè ? / Quin es el seu nom ? = Kak se kazvash?
*Encantat de conèixer-lo = Priatno mi e.
*Com estas ? = Kak si ?
*Be = Dobre
*Malament = Losho
 *Així així, anar fent = Gore-dolu
*L'esposa = Sapruga
*El marit = Saprug
*La filla = Dashteria
*El fill = Sin
*Mare = Maika
*Pare = Bashta
*L'amic / l'amiga = Priatel
*On es el lavabo? = Kade e toaletnata ?INDEX
Números = Chisla
 *0 Zero = Nula
*1 U = Edno
*2 Dos = Dve
*3 Tres = Tri
*4 Quatre = Chetiri
*5 Cinc = Pet
*6 Sis = shest
*7 Set = Sedem
*8 Vuit = Osem
*9 Nou = Devet
*10 Deu = Deset
*11 Onze = Dinadeset
*12 Dotze = Duanadeset
*13 Tretze = Trinadeset
*14 Catorze = Chetirinadeset
*15 Quinze = Petnadeset
*16 Setze = Shestnadeset
*17 Disset = Sedemnadeset
*18 Divuit = Osemnadeset
*19 Dinou = Devetnadeset
*20 Vint = Dvadeset
*21 Vint-i-un = Dvadeset i edno
*...
*30 Trenta = Trideset
*40 Quaranta = Chetirideset
*50 Cinquanta = Petdeset
*60 Seixanta = Shestdeset
 *70 Setanta = Semdeset
*80 Vuitanta = Osemdeset
*90 Noranta = Devetdeset
*100 Cent = sto
*....
*Mil = hiliada
*Milió = edin / milion
INDEX
De compres /Menjars = Pazaruvane / Hranene
*Quant costa ? / Quin es el preu ? = Kolko struva ?
*Que es ? = Kakvo e tova?
*Ho compro = Shte go kupia
*M'agradaria comprar... = Iskam da kupia...
*Te vostè.... ? = Imate li ...?
 *Accepta targetes de crèdit ? = Priemate li kreditni karti?
*Tancat = Otvoreno
*Obert = Zatvoreno
*Postal = Kartichta
*Segells = Marki
*Una mica = Malko
*Molt = Mnogo
*Tot = Vsichko (to) / Cialo (to)
*L'esmorzar = Zakuska
*El dinar = Obed
*El sopar = Obed / Vecheria
*Vegetaria / ana = Vegetarianec
*Salut ! = Nazdrave !
*Em pot portar el conta, si us plau! = Smetkata, molya! / Ako obichate, moje li smetkata!
*El pa = Hlyab
*La beguda = napitka
 *El cafè = Kafe
*El Te = Chai
*El suc = Djus / Sok
*L'aigua = Voda
*La cervesa = Bira
*El Vi = Vino
*La Sal = Sol
*El Pebre = Piper
*La carn = Meso
*Vedella, Vaca = auteleshko (meso)
*Porc = Svinsko ( meso )
*Peix = Riba
*Aviram = Pileshko ( meso )
*Les verdures = Zelenchuk
*La fruita = Plod
*Patata = Kartof
*Amanida = Salata
*Postres = Desert
*Gelat = Sladoled
INDEX
Viatjar = Patuvane
*On està ...? = Kade e ...?
*Quant costa el bitllet ? = Kolko struva / e taksata/ bileta?
*Bitllet = bilet
*Un bitllet per ..., si us plau = (Edin 1 ) Bilet za... ako obichate/ molya.
*Cap a on vas ? = Kade otivash?
*On viu vostè ? = Kade jiveesh
*El tren = Vlak
 *L'autobús = Avtobus
*El metro = Metro
*L'aeroport = Letishte
*L'estació de trens = Gara
*L'estació d'autobusos = Spirka
*L'estació de metro = Metro spirka
 *Sortida = Zaminavane
*Arribada = Pristigane
*Agencia de lloguer de cotxes = Agencia za koli pod naem
*Aparcament = Parking
*Hotel = Hotel
*Habitació = Staia
*Reserva = Rezervacia
*Te habitacions per aquesta nit? = Ima(te) li svobodni mesta za tazi vecher?
*No hi ha lloc = Niama mesta / miasto; vsichko e zaeto; plano e.
*Passaport = Pasporta*
Direccions = Posoki/opatvania
*L'esquerra = Liav
*La dreta = desen
*Recte, dret = Prav, naparvo
*A dalt = Gore / Nagore
*A baix = Dolu / Nadolu
*Lluny = Dalech(e)
*A prop = Bliz(k)o
*Llarg = Dalgo
*Curt = kaso
*Mapa = Karta (turisticheska)
*Informació turística = Turisticheska informacia
LLocs = Mesta
*Correus = Poshta
*Museu = Muzei
*Banc = Banka
*Policia = Policia
 *Hospital = Bolnica
*Farmàcia = Apteka
*Botiga = Magazin
*Restaurant = Restorant
*L'escola = Uchilishte
*L'església = Carkva
*El lavabos = Toaletni
*El carrer = Ulica
*La plaça = Ploshtad
 *Muntanya = Planina
*Turó = Halm
*Vall = Dolina
*L'oceà = Okean
*El llac = Ezero
*El riu = Reka
*La piscina = Basein
*Torre = Kula
*El Pont = Most
INDEX
Dates i Hores = Vreme i dati
 **Quina hora es? = Kolto (ti) e chasat?
*El dia = Den
*La setmana = Sedmica
*Mes = Mesec
*L'any = Godina
*Dilluns = Ponedelnik
*Dimarts = Vtornik
*Dimecres = Sriada
*Dijous = Chetvartak
*Divendres = Petak
*Dissabte = Sabota
*Diumenge = Nedelia
*Gener = Ianuari
*Febrer = Fevruari
*Març = Mart
*Abril = april
 *Maig = Mai
*Juny = Juni
*Juliol = juliol
*Agost = August
*Setembre = Septemvri
*Octubre = Oktomvri
*Novembre = Noemvri
*Desembre = Dekemvri
*Primavera = Prolet
*Estiu = Lyato
*Tardor = Esen
*Hivern = Zima
*Avui = Dnes
*Ahir = Vchera
*Demà = Utre
*Aniversari = Rojden den
*Feliç aniversari = Chestit Rojden den (ChRD)
INDEX
|
|