L’origen de Silistra va començar durant el primer mil·leni avanç de Crist com a assentament traci, mes tard al segle II va ser el campament roma de Durostorum i es va integrar a la llista de fortaleses que hi havia al llarg del Danubi. A l’època medieval va canviar va canviar el seu nom per el de Drustur, convertint-se en el Primer Regnat Búlgar en un important centre militar, comercial i seu del Bisbat i del Patriarcat. En el Segon Estat búlgar i sota la tutela del Tsar Simeó, la ciutat va ser una important plaça forta. Els turcs van ocupar la ciutat a principis del segle XV. Desprès de les batalles de que van tenir lloc entre 1877 i 1878 a la guerra Russa Turca, Silistra va ser finalment alliberada l’any 1.878.

Entre 1.913 i 1.940 i degut al tractat de la Segona Guerra dels Balcans Silistra va passar a formar part del territori Romanes.

La actual Ciutat de Silistra es una ciutat moderna amb tot tipus d’indústries des de tèxtils fins a ceràmiques. El seu port fluvial es el punt econòmic mes important de la ciutat. Silistra es també cap de la regió del mateix nom, regió ramadera i agrícolament fèrtil, dedicada a la vinya, al cereals i d’altres cultius.

De la seva historia es conserven la fortalesa de Medzhit Tabiya construïda entre 1841-1853 dintre de la que es troba la Exposició arqueològica de la Ciutat, l’església de "Sveti Petur I Pavel" de 1862, el Museu d’història de la ciutat i el teatre. Dos punts turístics importants als voltants de Silistra son:

Una de les exhibicions mes importants del Museu de Historia d Silistra es la tomba de una Noble Família Romana del segle IV. L’any 1.942 es va descobrir aquesta tomba bastant ben conservada. La tomba de una sola Sala ocupa una àrea rectangular de 3.3 metres per 2.6 metres amb una alçada màxima de 2.3 metres. El terra esta pavimentat amb maons i te l’entrada per el seu mur est. l’any 1964 va ser reconstruïda per poder-la preservar correctament. La tomba esta decorada amb murs policroms, cada mur excepte el del est, esta dividit en tres parts rectangulars. En els pannells nord i sud, servents ,tan mascles com femelles, porten als seus amos guarniments i perfums per l’altra vida.

El mur est te dues parts dividides per l’entrada on estan representades a cada costat dues torxes funeral i en conjunt unes 63 pintures que representen entre d’altres coses, ocells, gerros, vaixelles, escenes de caça i motius vegetals i animals.

La data exacta de la seva creació es difícil de encertar ja que trobem dos versions diferents:

D. P. Dimitrov i M. Chichikova daten l’estructura a l’últim quart del segle IV basant-se en el estil decoratiu de la pintura mural mentre que els Drs. V. Popova i J. Valeva prefereixen datar una mica avanç la tomba ja que no creuen que una peça tan elaborada fos feta posterior a la invasió dels gots succeïda 376-378, en la que va ser arrasada la regió i deixada durant anys en un col·lapse econòmic i cultural.

A un Km al sud del Danubi i a uns 15 km. de Silistra es troba la reserva natural del llac de Sreburna. El nom del llac significa “platejat, d’argent” ja que es el to que agafa quant la lluna plena s’hi reflexa. Sreburna es un lloc únic tant per els botànics, zoòlegs i pels turistes. Un total de 170 espècies emigren aquí al hivern i unes 100 també hi fan el niu.

Aquest reserva es coneguda per ser la principal “estació” al llarg del que es coneix com a Via Pontica, que es la ruta mes important de migració dels ocells de pas que comença al Nord d’Europa i arriba fins a l’Àfrica Central.

El llac i els seva àrea del voltant va ser classificada com a “reserva natural” l’any 1.948, la zona protegida compren mes de 600 hectàrees mes una zona de protecció de 543 hectàrees. S’hi han realitzat alguns treballs per tal de restaurar la connexió natural amb el Danubi que havia estat malmesa, per tal d’assegurar el manteniment dels seus recursos d’aigua.

La profunditat de Srebarna varia entre 1 i 3 metres. Tot el llac esta rodejat de canyes i ple de varis tipus de plantes aquàtiques. La seva flora esta representada per 67 espècies de plantes, algunes de les quals son difícils de trobar a Europa. A la reserva si troben 39 tipus de mamífers, 21 rèptils i amfibis i una dotzena d’espècies de peixos.

L’any 1975 Srebarna va ser inclosa a la convenció de Ramsar com a zona d’especial interès i en 1977 es va incloure a la llista de reserves de la Biosfera de la UNESCO. L’any 1983 va ser inclosa al llistat de Herències Culturals i naturals de la UNESCO.

INDEX